El límit exacte dels nostres cossos

Un recull d’històries breus i intenses, com un orgasme, o com la vida.  

Una noia que té fantasies sexuals amb el dependent libanès de la botiga de queviures; un nen que estimava els tomàquets perquè estimava la Maria; la nena dels cabells rojos; la noia que llegia en veu alta per encàrrec a l'home gegant; el coix que esperava l'arribada d'un altre coix per poder comprar entre tots dos un parell de sabates... Uns relats deliciosos poblats de personatges inusuals, que ens diuen molt de nosaltres mateixos, de la vida que vivim i, sobretot, de la que ens agradaria viure.

«Avui he vist la terra de les flors. No és aquí ni allà, és per tot arreu. Només cal mirar».

«Una sensibilitat que ens permet sentir la dolça cremor de pols daurada que queda als dits després d’haver retingut, per un instant, la veritat d’allò que som: fràgils ombres caminant amb urgència». Ana María Moix

«Una veu narrativa tan extraordinària que un no recorda haver-la llegit: recorda haver-la sentit, haver-hi parlat». Ricard Ruiz Garzón