József Debreczeni narra una de les acusacions més cruels i despietades contra el nazisme que s'han escrit mai, publicada després de 70 anys de silenci.
József Debreczeni va arribar a Auschwitz el 1944 amb trenta-quatre anys. Si l'haguessin seleccionat per anar a l'esquerra, en quaranta-cinc minuts hauria estat mort. Afortunadament, el van enviar a la dreta, cap a dotze mesos d'esclavitud esfereïdora en un seguit de camps de concentració. Aquesta peripècia va culminar al crematori fred -teòricament, el camp hospital de Dörnhau-, on enviaven els presoners més dèbils en espera de la seva execució.
Jozsef Debreczeni, prolífic periodista i poeta hongarès, va narrar la seva experiència en aquestes memòries, un document esgarrifós, redactat amb l'estil concís i desproveït de sentimentalisme d'un periodista consumat. Un testimoni d'una qualitat literària incomparable.
Publicat per primera vegada el 1950 en hongarès, no va arribar a traduir-se mai a causa del Maccarthisme, les hostilitats de la Guerra Freda i l'antisemitisme de l'època. Ara, més de setanta anys després, aquesta obra mestra ocupa finalment el seu lloc legítim entre les obres més grans de la literatura sobre l'Holocaust.
Resenyes:
«Un diamant literari, brillant i esmolat. Una crònica esfereïdora, de força estranya, inquietant. Unes memòries sobre l'Holocaust dignes de Primo Levi».
The Times