Pedro Vivancos era un sant, o un farsant?
El guru d'una secta, o pare de família nombrosa?
Va ser un dels millors ballarins de flamenc dels anys seixanta a Barcelona, i actuant per tot Europa. A principis dels setanta, va obrir a Sant Cugat una acadèmia de dansa i arts marcials, gràcies a la qual va començar a reunir un grup de seguidors fidels i set dones que l'acompanyarien tota la vida i amb les que va tenir quaranta fills.
Després d'un viatge misteriós del que va tornar amb el cap afaitat i un quimono negre, Vivancos va passar a ser conegut com el Raschimura, va obrir una fàbrica de productes macrobiòtics a l'Hospitalet, i clíniques i consultoris arreu de Catalunya i Espanya, on proclamava poder curar malalties com la diabetis o el càncer amb mètodes radicals, mentre augmentava el nombre d'adeptes que s'hi acostaven.
El 1983, el cas Raschimura ocupava els titulars de tota la premsa: investigat per la mort de diversos pacients a la seva clínica de Sant Cugat i amb la Fiscalia General de l'Estat trepitjant-li els talons, Vivancos, la seva família i els fidels més acèrrims, van fugir al Canadà, on van tornar a fundar la comunitat. Uns anys després, moriria a Amsterdam en circumstàncies poc clares deixant com a llegat la llegenda de la seva família i una gran pregunta: eren la primera secta espanyola o només una família que va decidir viure fora dels esquemes socials de la època?