Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius.
Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium.
Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final.
Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.