L’Hel somia ser mare, però la vida sembla sempre desajustada. Confinada a Brussel·les, sola, amb la seva parella a l’altra punta d’Europa, viu atrapada entre el rellotge que no s’atura i la por d’arribar massa tard. La desaparició de la gata i els malsons que la persegueixen són només els símptomes d’una fragilitat compartida: la sensació que el temps s’escapa i que no controlem el futur.
En aquest buit, la voluntat de quedar-se embarassada esdevé un desig obsessiu, un fil que guia els seus pensaments i accentua l’angoixa davant d’un present incert. Cada decisió es carrega de pes, i el diàleg intern d’Hel es transforma en un combat amb els límits del cos, del temps i de les expectatives socials.
Una història que ens recorda que potser no existeix el moment perfecte, però sí la necessitat d’atrevir-se a viure’l.